Els cantants castrats
DIJOUS 19 DESEMBRE 2024
El dijous 28 d’octubre, al Casal Cívic i Comunitari Xavier Jounou de Solsona, en Joan Vives i Bellalta va donar la conferència ELS CANTANTS CASTRATS, APOTEOSI I DECADÈNCIA.
Joan Vives i Bellalta és músic (flautista de bec), professor d’història de la música, divulgador musical i locutor-redactor de Catalunya Música.
En aquesta conferència, el professor i divulgador musical Joan Vives va fer una aproximació històrica del fenomen dels cantants castrats davant d’un públic assistent d’unes 120 persones.
Durant el segle XV i segle XVI només es castrava els nens per motius mèdics, ja que hi havia la creença mèdica que la castració prevenia els nens d’algunes malalties mortals. Més endavant, a partir del segle XVII, a Itàlia, va sorgir la pràctica de castrar els nens abans de la pubertat per preservar la veu infantil fins a l’edat adulta.
Les conseqüències físiques de la castració, a part de conservar la veu infantil, afavoria la segregació social d’aquestes persones amb un creixement desproporcionat i amb molts problemes de pes i d’ossos. Només un percentatge molt petit dels castrats, es considera que un 1%, van arribar a poder viure del cant.
A partir del segle XVII i sobretot durant el segle XVIII els castrati, com se’ls anomenava a Itàlia, van tenir molt protagonisme en les representacions operístiques en moltes corts i molts teatres d’Europa, sent les estrelles del moment. Durant dos-cents anys van ser els reis de l’escena lírica, els mes cotitzats i adorats, i grans compositors van escriure òperes expressament per a ells.
En aquesta conferència, en Joan Vives va donar les claus per entendre el sorgiment, l’apoteosi i la decadència i desaparició d’aquest fenomen musical, i ens va portar a fer un viatge en el temps per veure com s’inventa l’òpera a Florència, i com evoluciona després a Venècia. A la vegada en aquest viatge va fer un recordatori amb curiositats i anècdotes dels cantants castrats més famosos:
- Niccolo Grimaldi, Niccolini (1673-1732). Georg Friedrich Händel (1684-1759) va composar expressament per a ell l’òpera Rinaldo, estrenada a Londres el 1711.
- Francesco Antonio Pistocchi (1659-1726). A la segona baixada de la laringe es va quedar sense veu. Es va convertir en un dels professors de veu més importants de música de Bolonya.
- Antonio Maria Bernacchi (1685-1756).
- Francesco Bernardi, Senesino (1686-1758). El gran cantant castrat de Händel. Va estrenar-ne l’opera Flavio (1723) amb Francesca Cuzzoni (soprano) i Gaetano Berenstadt (cantant castrat).
- Carlo Broschi, Farinelli (1705-1782). Va tenir molta fama a Itàlia, Àustria i Londres. El més famós. Quan va tornar de Londres va anar a Espanya, amb Felipe V i posteriorment amb Fernando VI, però el seu successor, Carlos III, el va convidar a marxar.
- Giovanni Carestini (1704-1760).
- Gaetano Majoreno, Cafarelli (1703-1783).
- Gaetano Guadagnini (1728-1792). Estrena l’òpera Orfeo i Euridice de Christof Willibald Gluck, fent el paper d’Orfeo (1762).
- Giovanni Battista Velluti (1780-1861). El darrer dels grans castrati pel qual es va escriure una ària. El 1820 en Giacomo Meyerbeer li escriu l’opera Il crociato in Egitto.
- Domenico Mustafá (1829-1912).
- Alessandro Moreschi (1858-1922). El darrer castrat que quedava, i de l’únic que se’n té una gravació de la seva veu.
Al segle XIX, amb l’arribada del Romanticisme i també l’evolució de l’Església Catòlica, van propiciar un context que va fer desaparèixer la necessitat d’aquests cantants tan especials. El darrer cantant castrat, Alessandro Moreschi moria a Roma el 1922.
Al final una reflexió sobre aquest fenomen: un temps d’esplendor musical, però que no ha de tornar, ja que a l’altra cara del fenomen de l’èxit dels cantants castrats, van haver-hi moltes històries de sofriment humà.
La conferència va acabar escoltant la gravació que Edison va fer a Alessandro Moreschi el 1904, tot cantant l’Ave Maria de Gounod-Bach.