I de les 'Fake News', què?

Passada la Setmana Santa, vam iniciar el tercer trimestre, de manera excepcional, un divendres, el dia 14 d'abril, amb la conferència NOTÍCIES, VERITAT I MENTIDA. El ponent va ser el periodista Antoni Bassas i Onieva, fet que va despertar molt interès entre els nostres socis, les nostres sòcies i altres persones que s'hi van afegir. La sala es va omplir, cosa que ens complau de comentar.

Va arribar una mica neguitós (sortir de Barcelona un divendres a la tarda, el trànsit, les cues ...), però va connectar amb l'auditori, que l'esperava ansiós, des del primer moment. I més, quan va recordar la seva presència a Solsona un dia esbojarrat de carnaval en què va fer el número.

Inicià la xerrada amb una breu introducció, bo i constatant que cada vegada se sent a parlar més de les notícies falses o fake news, que la gent ens preguntem si és cert el que diuen els mitjans de comunicació i que la intel·ligència artificial pot tenir un paper determinant a l'hora de difondre informacions. Constatà que per interessos polítics, econòmics, ... s'estan creant vídeos i àudios que difonen cròniques enganyoses. A títol d'exemple, es referí a les imatges del Papa Francesc amb un anorac blanc i a unes altres en què Donald Trump era detingut i emmanillat: tot fals.

A continuació proposà un joc de veritat i mentida. Féu tres afirmacions i demanà als presents si creien que eren certes o no: que havia estat al Despatx Oval de la Casa Blanca amb el president Barack Obama; que havia jugat a futbol amb Leo Messi a l'Allianz Arena de Munic i que havia escrit una part d'un discurs del Secretari General de l'ONU. Va dir que ho aclariria al final de la xerrada.

Esmentà el fet que la gent necessitem saber la veritat. Així, una notícia que pot ser veritat ens la creurem, malgrat que sigui falsa. Hi ha elements que ens fan pensar que és certa: juga un paper important qui ho diu, com ho diu, el prestigi d'aquesta persona, les imatges que l'acompanyen, ... Sempre s'han dit veritats i s'han dit mentides, però la recerca de la veritat ha estat i és una obsessió humana, ja des del Nou Testament, a l'evangeli de Joan, quan Pilat pregunta a Crist: Què és la veritat? (Quid est veritas?, com li va dir un dels assistents, comentari que sorprengué el nostre convidat).

Subratllà el fet que actualment els diaris, les ràdios, les televisions, les xarxes socials, ... no solament són portadors de notícies, sinó que també són creadors d'informació. I sovint donen visions esbiaixades de la realitat. Ens va fer adonar que hi ha persones, col·lectius, empreses, governs, ... que no toleren la crítica: Rússia i la Xina han prohibit o limitat l'ús de les xarxes socials. Fins i tot alguns han creat les seves pròpies, de xarxes.

Féu esment també que en poc temps han passat coses extraordinàries: desaparició de la URSS, atemptat contra les Torres Bessones de Nova York, dimissió d'un Papa, terratrèmol i tsunami al Japó a tocar d'una central nuclear, una pandèmia mundial, guerra a Europa, intent de declaració d'independència a Catalunya. Els mitjans difonen les notícies i necessiten audiència, han de captar l'atenció de l'espectador com sigui, han d'incentivar que cliquem cada vegada més. I ho aconsegueixen fent de la notícia un espectacle. Per exemple, un programa de televisió mostra com una bateria antiaèria ucraïnesa abat un avió rus; trets, explosions, ... Al final resulta que les imatges pertanyen a un videojoc. Tot era fals. Tot per l'audiència.

Afirmà que cada país té el seus mentiders. Un clar exemple de l'ús de la mentida en democràcia és Donald Trump (president dels Estats Units entre 2017 i 2021). La seva estratègia es basa a atacar als teòricament dipositaris de la veritat (periodistes, premsa, ràdio, televisió): la premsa controla el poder, però ara el poder controlarà la premsa. Ara serà el poder qui decidirà el que està bé o està malament. Sempre parlen de fets alternatius, és a dir, desvien l'atenció del públic cap on els interessa que mirin.

Digué que Trump ha marcat tendència. Mai no demana disculpes. Sempre veu la realitat a la seva manera. I, a més, crea escola a tot el món. Menysté contínuament els seus rivals polítics: la premsa és deshonesta; Hillary Clinton, la corrupta; Joe Biden, el dormilega, ... Cal destruir com sigui la seva reputació. És molt preocupant.

Va esmentar també un episodi lamentable. Els fets de l'1 d'octubre a Catalunya van recórrer el món. Quan la BBC va entrevistar Alfonso Dastis (ministre d'Afers Exteriors espanyol), el polític va negar que les imatges que havien pres les càmeres de la mateixa televisió britànica fossin certes. Quan no va veure sortida raonable a les seves paraules, va puntualitzar que potser algunes eren falses. I és que el govern espanyol tenia fets alternatius, altres imatges. De fet, hi ha una mena d'ego totalitari que rebutja la informació que no s'ajusta a les pròpies idees.

Anava acabant quan va dir que no tots els periodistes diuen sempre la veritat. No obstant, al cap de l'any molts deixen la vida mentre exerceixen la seva professió. Sens dubte, n'hi ha que treballen bé. I com deia Benjamin Franklin: sense crítica el govern es converteix en tirania.

Davant de la mentida, ens aconsellà treballar el nostre sisè sentit per a identificar-la. També cal consultar diverses fonts per a aclarir una notícia. I davant les xarxes socials, pensar abans de repiular una informació.

Ah! Sobre el joc de veritat i mentida. Efectivament, va estar al Despatx Oval de la Casa Blanca, amb 30 o 35 periodistes més, cap a migdia, quan es van trobar Barack Obama, president dels Estats Units i José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol. D'altra banda, l'any 2009, estava a la gespa del camp de l'Allianz Arena i els jugadors del Barça feien un rondo, la pilota es va escapar, Messi la hi va demanar i ell la hi va passar amb un xut que va sortir mig bé. Finalment, Ban Ki-moon, secretari general de la ONU havia de viatjar a Andorra i el govern d'aquest país li va demanar que fes unes línies perquè les llegís aquell insigne polític sud-coreà.

Veritats, mitges veritats, mentides.  Veure per creure? Ja en parlarem.

Gràcies Antoni per una xerrada tan interessant i engrescadora. Tal com vas desitjar tu, esperem retrobar-nos en una altra oportunitat. Fins aviat!

Bé. El proper dia 27 d'abril tindrà lloc una xerrada que també promet: L'ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA I LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC, que ens oferirà Lluís Prat i Viñas, enginyer de Telecomunicacions i catedràtic jubilat del Departament d'Enginyeria Electrònica de la UPC.

Us hi esperem!