Intel·ligència artificial
DIJOUS 19 DESEMBRE 2024
El dijous 14 de novembre, al Centre Cívic i Comunitari Xavier Jounou de Solsona, es va donar la quarta conferència del curs 2024-2025 de l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona. El doctor en filosofia i professor emèrit de la Universitat de Girona, Joan Manuel del Pozo Álvarez va donar la conferència INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. APORTACIONS I REPTES.
Aquesta xerrada es va incloure dins del programa d’actes del 10è aniversari del Casal Cívic i Comunitari Xavier Jounou de Solsona, per la qual cosa va ser oberta a tothom, socis i no socis de l’Aula, amb una assistència de 130 persones, aproximadament.
El doctor Joan Manuel del Pozo va tractar de donar una mirada a la Intel·ligència Artificial des del costat de la filosofia, és a dir, des del costat de l’interès ètic i social i també polític. Una vegada vist el que és i els seus orígens, va fer un judici tranquil i ponderat dels elements positius i també de les amenaces d’aquesta tecnologia, sempre des de el punt de vista ètic i filosòfic.
En paraules del conferenciant, sobre la intel·ligència artificial hi ha l’expectativa que ho ha d’arreglar tot i també que ho ha d’espatllar tot. Sobre aquesta tecnologia hi ha un gran optimisme i un gran pessimisme a la vegada.
Es va fer les següents preguntes :
- Per què en diem intel·ligència?
- Podem posar límits a la intel·ligència?
- Podem posar intel·ligència als límits?
La conferència es va estructurar a analitzar en primer lloc què és i els seus orígens, després va passar a parlar de les aportacions i aspectes positius, a continuació va tractar els reptes o amenaces de la Intel·ligència Artificial i com les hem d’afrontar i, per acabar, les conclusions i reflexions sobre aquesta tecnologia.
En resum, la Intel·ligència Artificial és una tecnologia informàtica molt avançada que ens ajuda a fer processos molt complicats, però que no ens pot resoldre la vida en els seus aspectes essencials, perquè la vida en els seus aspectes essencials té un cos, té unes emocions, té unes relacions socials i té uns contextos que la màquina mai podrà entendre.
Les aportacions d’aquesta tecnologia són extraordinàries, combina factors i dades per poder prendre decisions, ja siguin comercials, logístiques, de càlcul, polítiques, sanitàries, militars, etc., però d’aquesta tecnologia se’n pot fer un bon o mal ús.
Els reptes més importants són aquells que tenen un caràcter ètic. En aquest cas, el primer és el risc de limitació de la llibertat, ja sigui perquè la Intel·ligència Artificial utilitzada de manera indeguda pot disminuir greument la llibertat de les persones, ja sigui per la delegació de la responsabilitat de decidir a la màquina. El segon, la pèrdua d’intimitat o privacitat i el tercer, la pèrdua de llibertat política.
Per tant és necessari, ara més que mai, millorar la nostra intel·ligència natural, millorant el nostre llenguatge, la nostra capacitat ètica (drets i deures) i incrementant la nostra capacitat social (sentit de la justícia i compromís amb la democràcia)
Davant de la Intel·ligència Artificial no podem ser ni crèduls ni catastrofistes.
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez (1948) és doctor en Filosofia i Professor emèrit de Universitat de Girona. Va ser membre cofundador i ha estat director de l’Observatori d’Ètica Aplicada a l’acció social, psico-educativa i sociosanitària. Ha traduït al català, publicats per la Fundació Bernat Metge diversos tractats filosòfics. Manté una intensa activitat com a conferenciant sobre temes d’educació, filosofia, ètica i política. Com a polític ha estat diputat al Congrés (1982-1996), al Parlament (2006-2008), tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona (1995-2006), i conseller d’Educació i Universitats en el darrer govern de Pasqual Maragall (2006). Ha estat també conseller de govern de la “Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2008-2012). A la universitat, entre altres, ha exercit els càrrecs de Vicerector de Recerca i Transferència del Coneixement (2000-2002) i de Síndic (2014-2022). Des de l’octubre de 2024 és President del Consell d’Educació de Catalunya.