La vellesa i les emocions

Cal dir que la conferència que Marta Torra i Bernaus ens havia d'oferir va despertar molta expectació no solament entre els socis de l'Aula, sinó també entre altres persones relacionades d'una manera o altra amb la vellesa. Sigui pel motiu que sigui, el tema va cridar l'atenció: LES EMOCIONS DE FER-SE GRAN. Ens satisfà poder dir que l'assistència a la xerrada del passat dia 23 de febrer va ser molt remarcable.

És un fet: els anys passen, ens fem grans. La Marta va començar parlant-nos de l'actitud sempre positiva que hem de tenir davant l'envelliment. És imprescindible.

Tot seguit, va remarcar que, si gaudim de bona salut en aquesta etapa de la vida, notarem tres tipus de canvis: psicològics, emocionals i socials.

Els canvis psicològics poden ser afectius (autoestima, sexualitat, relacions socials), cognitius (intel·ligència, consciència, atenció, llenguatge, memòria, funcions executives, pràxies) i de modificació de la personalitat (rigidesa, introversió, desconfiança, egoisme, hipocondriasi, actitud, autoimatge i autoconcepte). Els canvis emocionals ens han de portar a veure la vida en positiu, a gaudir del regal que tenim. Hem de passar de les emocions primàries (infantesa) i de les emocions socials (adolescència) a les emocions positives (vellesa). Els canvis socials poden ser provocats per l'edat, el gènere, l'educació que hem rebut, la jubilació, les variacions en el nostre poder adquisitiu, el trobar com ocupar el temps, la família, la gent que ens envolta, els serveis sanitaris i socials (residències), la religió ... I per postres, hem d'enfrontar-nos a alguns canvis de rol: fins ara érem pares o mares, ara som avis o àvies, besavis o besàvies; potser som vidus o vídues; ja no decidim a casa com ho fèiem fins ara; estic fotut o fotuda; em toca assumir el paper de cuidador o cuidadora (d'algú malalt, del net, del besnet, ...); o altres que et regalen: tu rai que tens temps.

Després d'analitzar aquesta realitat, la Marta pregunta: I com gestionar emocionalment aquesta situació? Hem de partir de la base que tots els canvis esmentats són relatius: per exemple, l'edat no deixa de ser un número, la jubilació pot ser un alliberament i cuidar un net o una neta, un premi. D'altra banda, sortirem del mig quan ens doni la gana. Ningú ens ha de dir què hem de fer.

Comenta que una emoció és la resposta fisiològica a un estímul. Segons quina sigui la nostra escala de valors, pot ser que el nostre pensament també variï. Necessitem ser competents emocionalment: saber què sentim i aprendre a regular les nostres emocions, ser prou autònoms emocionalment.

La Marta remarca que emocions i sentiments van molt relacionats; no obstant, les emocions van lligades al cos i els sentiments, a la ment. Hem de centrar la nostra atenció en els nostres sentiments.

I la pregunta del milió: com podem tenir una vida plena de felicitat, de compromís i de significat? Bàsicament treballant tres valors: la curiositat (interessar-nos per tot, observar, qüestionar el que escoltem, mirar des del punt de vista dels altres, recordar allò que ens impressioni, fer ximpleries, sortir de la zona de confort, aprendre, superar les pors, ...), el coratge (agrair, confiar, concedir-nos desitjos, fer coses que ens facin sentir bé, ...) i la perseverança (ser constants).

Si el nostre objectiu és sentir-nos bé en la vellesa, val la pena d'intentar retenir unes quantes idees: tenir empatia (capacitat de posar-me en lloc de l'altre), gestionar dels conflictes, viure bé la soledat, tenir sentit de l'humor, i ser resilient (capaç d'adaptar-se a un trauma, a una amenaça, a una tragèdia, ...).

Gràcies, Marta! Segurament aquesta no serà la darrera vegada que comptarem amb tu. Fins aviat.

Bé, canvi de registre. Dijous dia 9 de març, la conferència que hem programat tractarà sobre EL DECLIVI DEL CARBÓ, i anirà a càrrec de Ramon Solé i Riba, expert en mineria i escriptor. Aquesta xerrada ens prepararà el terreny per a la sortida cultural del dia 16 de març al Berguedà: la visita a Colònia Vidal (Puig-reig) i molt especialment a les Mines de Cercs.

Us esperem al Casal Cívic Xavier Jounou!!!